divendres, 14 de desembre del 2012

La teleassistència, en perill


A Catalunya, s’estima que unes 150.000 persones grans viuen soles. Són persones, majoritàriament dones, que poden passar moltes hores sense comunicar-se amb ningú i qualsevol incident domèstic, com una caiguda o un mareig, es pot agreujar si no tenen un sistema àgil d’alerta o d’avís. Aquesta és la funció que fa el programa de teleassistència domiciliària, que tants bona acollida té per part de les persones usuàries.
Aquest projecte va néixer l’any 2005, convertint-se amb el pas del temps en un garant de l’autonomia personal de la gent gran. Per tant, és fonamental que les administracions implicades continuïn donant suport econòmic al programa i que cada vegada més persones es vagin incorporant en aquest sistema d’emergència a la llar.


Incomprensiblement, el Govern de l’Estat, a través de l’IMSERSO, ha decidit aquest any retirar-se del programa i posar fi a la seva col•laboració. D'aquesta manera, tant la Diputació de Barcelona com les administracions locals hauran de fer front al 29% de finançament que, fins ara, assumia. Una decisió que dificultarà, encara més, l'equilibri pressupostari de les arques municipals, ja que, per responsabilitat, estan fent front a nombrosos serveis que altres administracions deixen de prestar a la ciutadania.

Des del PSC, exigim al Govern de l'Estat la continuïtat del servei en els termes i les condicions fixades fins el moment, ja que les administracions locals no poden continuar assumint un increment en la prestació de serveis, sense que aquesta vagi acompanyada de finançament. 

En conseqüència, estem promovent la moció següent en els municipis catalans, per tal de fer pressió i aconseguir la resposta pertinent per part de l’Administració general de l’Estat. Sumeu-vos!

MOCIÓ DEL PSC PER DEMANAR LA CONTINUÏTAT DEL FINANÇAMENT DEL SERVEI LOCAL DE TELEASSISTÈNCIA

L’any 2005, la Diputació de Barcelona subscrivia un conveni de col•laboració entre l’IMSERSO, la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP), i les administracions locals, que permetia la concreció del servei de teleassistència. Un servei que permet que les persones dependents, ja sigui per qüestió de cicle vital i/o de discapacitat, puguin conservar la seva autonomia personal, vivint a les seves llars i sense renunciar a les seves xarxes familiars i socials, mitjançant un dispositiu d’alarma que s’activa en cas d’emergència o necessitat.

Aquesta col•laboració interadministrativa, tant en la gestió del servei com en el finançament del mateix (28.38% IMSERSO, 29.62% Diputació de Barcelona, i 42% administracions locals) ha permès la viabilitat d’una prestació essencial per la vida de les persones dependents. Prestació que ha anat incrementant-se paulatinament en la demarcació de Barcelona, passant de 4.868 serveis l’any 2005 a 51.046, l’any 2009, i a més de 61.000 serveis a l’actualitat. Aquest increment exponencial de 2005 a 2009, es deu a la implementació tant de la Llei 12/2008 de Serveis Socials, com de la Llei 39/2006 de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a la Dependència, ambdues liderades pels governs del PSC i PSOE respectivament.

Com mostren les dades, la corresponsabilitat ha estat la clau de l’èxit en la prestació d’ aquest servei, motiu pel qual és preocupant que la Direcció General de l’IMSERSO hagi comunicat oficialment que a partir del 31 de desembre d’enguany, posa fi al “Programa de Teleassistència Domiciliària”, i que per tant la Diputació de Barcelona i les pròpies administracions locals hauran de fer front al 29% de finançament que, fins ara, assumia l’IMSERSO, el que dificultarà, encara més, l’equilibri pressupostari de les arques municipals.

Per tot l’exposat fins ara, el Partit dels Socialistes de Catalunya proposa al Ple de l’ajuntament l’aprovació dels següents acords:
 
PRIMER. Manifestar la conformitat de l’Ajuntament de ________________ amb la implantació del Servei Local de Teleassistència, atès que aquest és un servei que dóna cobertura al dret a l’atenció assistencial de les persones dependents, que es troben en una situació d’especial vulnerabilitat.

SEGON. Expressar el convenciment que el model de cooperació i de cofinançament interadministratiu (IMSERSO, FEMP, Diputació de Barcelona i administracions locals) ha possibilitat la viabilitat del servei de teleassistència, i que per tant ha de tenir continuïtat en els termes i condicions fixades fins el moment, ja que les administracions locals no poden continuar assumint un increment en la prestació de serveis, sense que aquesta vagi acompanyada de finançament.

TERCER. Exigir al Govern de l’Estat que mantingui la corresponent aportació pressupostària vers el Servei Local de Teleassistència, ja que aquest ha de ser un servei bàsic i essencial de la cartera de serveis dels serveis socials municipals.

QUART. Fer arribar aquest acord al Govern de l’Estat, a la Generalitat de Catalunya, a l’IMSERSO, a la FEMP i a la Diputació de Barcelona.