La teleassistència, en perill

A Catalunya, s’estima que unes 150.000 persones grans viuen soles. Són persones, majoritàriament dones, que poden passar moltes hores sense comunicar-se amb ningú i qualsevol incident domèstic, com una caiguda o un mareig, es pot agreujar si no tenen un sistema àgil d’alerta o d’avís. Aquesta és la funció que fa el programa de teleassistència domiciliària, que tants bona acollida té per part de les persones usuàries.
Aquest projecte va néixer l’any 2005, convertint-se amb el pas del temps en un garant de l’autonomia personal de la gent gran. Per tant, és fonamental que les administracions implicades continuïn donant suport econòmic al programa i que cada vegada més persones es vagin incorporant en aquest sistema d’emergència a la llar.

Incomprensiblement, el Govern de l’Estat, a través de l’IMSERSO, ha decidit aquest any retirar-se del programa i posar fi a la seva col•laboració. D'aquesta manera, tant la Diputació de Barcelona com les administracions locals hauran de fer front al 29% de finançament que, fins ara, assumia. Una decisió que dificultarà, encara més, l'equilibri pressupostari de les arques municipals, ja que, per responsabilitat, estan fent front a nombrosos serveis que altres administracions deixen de prestar a la ciutadania.

Des del PSC, exigim al Govern de l'Estat la continuïtat del servei en els termes i les condicions fixades fins el moment, ja que les administracions locals no poden continuar assumint un increment en la prestació de serveis, sense que aquesta vagi acompanyada de finançament. 

En conseqüència, estem promovent la moció següent en els municipis catalans, per tal de fer pressió i aconseguir la resposta pertinent per part de l’Administració general de l’Estat. Sumeu-vos!

MOCIÓ DEL PSC PER DEMANAR LA CONTINUÏTAT DEL FINANÇAMENT DEL SERVEI LOCAL DE TELEASSISTÈNCIA

L’any 2005, la Diputació de Barcelona subscrivia un conveni de col•laboració entre l’IMSERSO, la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP), i les administracions locals, que permetia la concreció del servei de teleassistència. Un servei que permet que les persones dependents, ja sigui per qüestió de cicle vital i/o de discapacitat, puguin conservar la seva autonomia personal, vivint a les seves llars i sense renunciar a les seves xarxes familiars i socials, mitjançant un dispositiu d’alarma que s’activa en cas d’emergència o necessitat.

Aquesta col•laboració interadministrativa, tant en la gestió del servei com en el finançament del mateix (28.38% IMSERSO, 29.62% Diputació de Barcelona, i 42% administracions locals) ha permès la viabilitat d’una prestació essencial per la vida de les persones dependents. Prestació que ha anat incrementant-se paulatinament en la demarcació de Barcelona, passant de 4.868 serveis l’any 2005 a 51.046, l’any 2009, i a més de 61.000 serveis a l’actualitat. Aquest increment exponencial de 2005 a 2009, es deu a la implementació tant de la Llei 12/2008 de Serveis Socials, com de la Llei 39/2006 de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a la Dependència, ambdues liderades pels governs del PSC i PSOE respectivament.

Com mostren les dades, la corresponsabilitat ha estat la clau de l’èxit en la prestació d’ aquest servei, motiu pel qual és preocupant que la Direcció General de l’IMSERSO hagi comunicat oficialment que a partir del 31 de desembre d’enguany, posa fi al “Programa de Teleassistència Domiciliària”, i que per tant la Diputació de Barcelona i les pròpies administracions locals hauran de fer front al 29% de finançament que, fins ara, assumia l’IMSERSO, el que dificultarà, encara més, l’equilibri pressupostari de les arques municipals.

Per tot l’exposat fins ara, el Partit dels Socialistes de Catalunya proposa al Ple de l’ajuntament l’aprovació dels següents acords:
 
PRIMER. Manifestar la conformitat de l’Ajuntament de ________________ amb la implantació del Servei Local de Teleassistència, atès que aquest és un servei que dóna cobertura al dret a l’atenció assistencial de les persones dependents, que es troben en una situació d’especial vulnerabilitat.

SEGON. Expressar el convenciment que el model de cooperació i de cofinançament interadministratiu (IMSERSO, FEMP, Diputació de Barcelona i administracions locals) ha possibilitat la viabilitat del servei de teleassistència, i que per tant ha de tenir continuïtat en els termes i condicions fixades fins el moment, ja que les administracions locals no poden continuar assumint un increment en la prestació de serveis, sense que aquesta vagi acompanyada de finançament.

TERCER. Exigir al Govern de l’Estat que mantingui la corresponent aportació pressupostària vers el Servei Local de Teleassistència, ja que aquest ha de ser un servei bàsic i essencial de la cartera de serveis dels serveis socials municipals.

QUART. Fer arribar aquest acord al Govern de l’Estat, a la Generalitat de Catalunya, a l’IMSERSO, a la FEMP i a la Diputació de Barcelona.

Compromisos socials

La campanya electoral és a punt de començar, tot i que ja fa setmanes que la precampanya està en marxa. Des del PSC, no parem d'alertar que s'estan substituïnt els drets socials per l'almoïna i la caritat, com va manifestar la diputada Eva Granados en el Parlament fa pocs dies. En els diferents fòrums on participa el candidat Pere Navarro, també s'evidencia el fracàs social del Govern Mas. Així es va evidenciar en el Forum Europa el passat mes d'octubre.

Per aquest motiu, l'alternativa socialista proposa en el programa electoral una ferma defensa de l'Estat del Benestar i de la cohesió social. Si no lluitem contra la pobresa i la desigualtat en la distribució dels ingressos no podrem afrontar cap repte com a país. Hem de ser forts socialment per construir la Catalunya del futur. I alguns dels compromisos per superar aquesta situació social, passen per reduïr l'atur; garantir els serveis públics de salut, educació i serveis socials; donar suport a la dació en pagament i atendre les famílies i protegir la infància, entre d'altres mesures.

Totes elles estan recollides en el Programa Electoral del PSC, sota el títol Pacte Social per la Cohesió. Però, sí voleu escoltar de primera má aquests compromisos, podeu assistir el pròxim dissatbe, 10 de novembre a les 19 hores, a l'acte de Polítiques Socials que encapçalarà el candidat del PSC al Parlament, Pere Navarro, al Cubic de Viladecans.

Us esperem!

Senyera i pobresa

"A nosaltres l'única enquesta que ens preocupa, la que de veritat ens treu el son, és la segona, la que assenyala un creixement exponencial de la pobresa al nostre país per culpa de les retallades salvatges de la dreta. I així, mentre CiU i PP simulen que es barallen pels colors de la bandera, més de 10.000 famílies tarragonines tenen a tots els seus membres sense ingressos econòmics i han de fer autèntics miracles per arribar a final de mes". Aquestes són algunes de les reflexions que podeu trobar al Blog del grup parlamentari de Tarragona i que poden ser del vostre interès. 

Hi ha pensaments que en veu alta tenen més força. Atreviu-vos! 

El llenguatge dels mercats s’ha de combatre amb un nou discurs social

Davant tot tipus de plantejaments reduccionistes i absolutament determinats per lògiques econòmiques, només es pot parlar de mercats, de primes de risc, de dèficit públic, de polítiques d’austeritat i de retallades. En aquests moments, aquests són els icones comunicatius que cal conèixer, si es vol tenir veu en els espais actuals de decisió i relació.

Tots el termes i els conceptes més propers als valors, als drets o bé als serveis públics semblen demodé, qüestionats per ser interpretats des de la visió de la despesa i no de la inversió social. Ara més que mai, torna a fer-se visible una fractura, amb biaix de gènere, en les prioritats socials i per tant, en el llenguatge i els continguts que es comuniquen. 

El vocabulari imperant torna a ser absolutament llunyà a les persones, antropològicament primitiu i patriarcal, amb un déu únic, cruel i insaciable “els mercats” que demana sacrificis sense parar, amb temples de culte amb forma d’agències i organismes internacionals que determinen el futur dels països i amb caps de clan que responen oferint a les persones més dèbils per aconseguir favors divins. Tants segles de civilització, no han servit de res? No hem après de les errades i dels patiments passats ?

És evident que en moments de dificultats i crisi, com el que estem vivint, es produeix un replegament ideològic que fa ressorgir els models d’actuació androcèntrics més rancis. El poder i molts i moltes dels que l’exerceixen tornen a la defensa d’aspectes ancestrals en la seva pràctica. Per això, és tant important que aparegui amb força un nou discurs, noves veus, nous i noves referents que trenquin amb la retòrica dominant. La igualtat, la justícia social i la solidaritat, no són un luxe en èpoques de crisi, i tenim la certesa de que són rentables perquè suposen societats cohesionades, que treballen per la convivència, per la contenció de la pobresa i l’exclusió i que garanteixen una distribució equitativa dels recursos.

Tot això no saciarà als mercats, però farà que les persones tinguin l’oportunitat de viure millor. Aquesta és la mirada que necessitem, i tant trobem a faltar, absent en tots els cercles on ara estan decidint els nostres futurs. Malgrat el que diuen, una altra manera de fer és possible. Ho ha de ser!

Lluïsa Moret i Sabidó

Tancat per Defunció

En coherència amb la seva ideologia i  el seu model de societat, el Govern del PP, de forma ràpida i contundent, ha retallat tot el que comporta una millora efectiva en la qualitat de vida de la ciutadania en general, i en particular dels serveis públics dedicats a Educació, Salut i Serveis Socials. Aquest retrocés és ben palès amb l’aplicació de la denominada col·loquialment “Llei de la Dependència”, probablement la Llei més important en l’àmbit de l’atenció a les persones des de fa vint anys. Una Llei que pretenia equiparar-nos en matèria de Serveis Socials amb els països més desenvolupats del nostre entorn (França, Alemanya, etc.). Es volia entrar a “l’Europa Social”. Però un model social ranci, i l’excusa fàcil de la crisi econòmica, faran que retrocedim quasi a “l’Espanya de Franco”.

Recordem les principals virtuts d’aquesta Llei 39/2006:

• Reconeixement de la categoria legal de “persona amb dependència”, i per tant, subjecte de drets.
• Accés universal a les prestacions i serveis, que seran proposats de forma personalitzada per una treballadora social.
• Reconeixement de la figura de “cuidadora familiar” (compensació econòmica, alta a la Seguretat Social).
• Adaptació a la xarxa de serveis i prestacions de les diferents CC.AA.
• Visualització dels serveis d’atenció a les persones com una font de creació de llocs d’ocupació i com una “industria de futur” (rehabilitació de llars, domòtica, serveis d’ajuda a domicili, auxiliars i altres a residències, etc).

I també el principal defecte, sens dubte, la manca de finançament suficient per fer front al pagament de serveis i prestacions que s’han atorgat a quasi 1.000.000 de persones.

Amb les darreres modificacions, el Govern del PP ha aconseguit:

• Retallar escandalosament el finançament per atorgar prestacions o serveis. A Catalunya, el Govern de CiU calcula que hi arribaran 76 milions d’euros menys aquest any que en el 2011, és a dir un 30% menys.
• Allargar el termini de resposta, fent que a la pràctica moltes de les persones sol·licitants  donada la seva avançada edat (més de 80 anys) no vegin reconeguts els seus drets en vida.
• Retallada efectiva dels serveis i prestacions, donat que amb menys finançament i amb l’augment del copagament, menys capacitat de la treballadora social per fer una prescripció mínimament correcta.
• Retallada dels drets de la “cuidadora”: menys compensació econòmica (un 15% menys) i pèrdua de la cotització a la Seguretat Social.
• Retallada als sistemes de compatibilitat establerts per les CC.AA. (recentralització del model)
• Eliminació de l’impuls a les empreses de serveis socials (retallada de finançament, augment dels costos per efecte de la pujada de l’IVA), i per tant, frenada i fins i tot retrocés en la creació d’ocupació.

Per tant, i com a conclusió el Govern del Sr. Rajoy aconseguirà en menys d’un any,  desmuntar un sistema de protecció esperat des de fa més de vint anys. La gent gran, la gent amb discapacitat i malaltia mental, i les seves famílies, veuran retallats de soca-rel els avanços aconseguits en drets, prestacions i serveis. Menció especial mereixen les “cuidadores familiars”, unes 435.000 a tot l’Estat, i les empreses de l’àmbit social (algunes amb fortes inversions realitzades) i que es veuran abocades a fer acomiadament massius i possiblement a tancar.

Convé dir també, que els Governs Autònoms tenen una part important de responsabilitat en aquest retrocés. Paga la pena dir que la mateixa Llei de Dependència preveu que les CC.AA, poden aportar fons complementaris, i a Catalunya, aquests fons, en funció del model de Serveis Socials de CiU, han anat disminuint progressivament. Per tant, aquesta involució no podria ser efectiva a Catalunya sense la col·laboració del Govern de CiU. No només s’ha de protestar i amenaçar en portar al Govern del PP al Constitucional, cal també demostrar que la prioritat són “les persones febles”, i les dades del Govern de la Generalitat no ho demostren.

Més enllà de les xifres del Pressupost, la realitat ens diu que si comparem les mitjanes mensuals de persones que van rebre prestacions al 2010 amb les que les han rebut al 2012, comprovarem que n’entren un 30% menys, i per tant, la llista d’espera augmentaria fins arribar a les 100.000 persones a finals d’aquest any, si no s’hagués posposat l’entrada en el Sistema de les persones amb dependència lleu. Si ha aquest tema, afegim que aquest col·lectiu es veurà seriosament afectat per la pujada del preu dels medicaments (a Catalunya, doble), la pujada del preu dels serveis (efecte IVA), les retallades en els serveis de Salut i la reducció de finançament a les entitats i als ens locals que presten serveis, doncs tenim un panorama certament desolador i que portaran a penjar en les oficines del departament de Benestar i Família el cartell de “Tancat per defunció”.  

Jordi Tudela i Fernández 

En marxa la campanya del PSC per denunciar derogació "de facto" de la Llei de la Dependència

Acte a Tarragona

Acte al Maresme

Les 16 federacions socialistes es van mobilitzar el passat dijous per dir NO als canvis de la Llei de la Dependència que ha establert el PP. Es van organitzar actes i rodes de premsa simultànies per tot el territori per alertar de les repercussions de la Llei sobre la població dependent, ja castigada per les polítiques d'austeritat de CiU. La iniciativa es va gestar a través de les secretaries de Cohesió Social i de Política Municipal del PSC.

Acte a Cornellà

L'acte central va tenir lloc a Cornellà de Llobregat i el van encapçalar la secretària de Cohesió Social i diputada, Eva Granados, el secretari d'Acció Política i alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, i el primer secretari del PSC del Baix Llobregat i alcalde de Sant Joan Despí, Antoni Poveda.

Denúncies de l’Eva Granados:

• “La retallada de la Llei forma part de la carta de navegació de la dreta: dones sense drets, gent gran sense prestacions, reducció de serveis socials. Estan creant una societat més desigual”.
• “La dreta de CiU i PP estan desmantellant la Llei de la Dependència per la porta del darrera, de forma encoberta i sense diàleg".
• "La paràlisi durant un any i mig a Catalunya i ara el desmantellament que planteja el PP a través del Reial Decret ataquen directament les persones més vulnerables de la nostra societat, persones grans i especialment dones grans que són cuidadores amb pensions baixes".
• “Estem tornant a models anteriors que condemnen les dones a fer-se càrrec de les persones dependents de les famílies, un pas més en el desmantellament dels serveis públics davant el qual no ens podem quedar de braços creuats"
• "El sistema de dependència és sostenible i necessita més finançament, ara més que mai".

Dades d’Alerta:

• Des de la seva posada en marxa el gener de 2007, el Sistema de Dependència ha incorporat 768.600 persones a tota Espanya, 152.974 de les quals viuen a Catalunya i avui estan reben un servei o prestació.
• La majoria d'aquestes persones beneficiàries, un 74%, són més grans de 65 anys i el 54% tenen més de 80 anys. Tres quartes parts d'aquestes persones són dones.

Canvis imposats pel PP:

• Baixa un 15% la prestació econòmica per cures en l'entorn familiar i desapareix el conveni especial de la Seguretat Social (aquesta retallada afecta a 106.957 persones a Catalunya).
• Les noves prestacions econòmiques per cura en l'entorn familiar queden aturades un màxim de 2 anys.
• Fre a l’entrada de dependents moderats. No tenen accés a ser beneficiaris de la Llei fins l'1 de juliol de 2015 (actualment són 57.083 les persones que a Catalunya han estat valorades com a dependents moderats i que hauran d'esperar 3 anys per rebre una prestació o servei).

Opinions del sector i la ciutadania a Twitter:

• @Edu_Especial Nuestro apoyo para @FEAPSorg, familias, usuarios, trabajadores en lucha por las más de #100000razones y derechos #discapacidadintelectual
• ‏@PmOlmos Las mujeres son las más perjudicadas por los recortes del Gobierno a Dependencia x el desmantelamiento de derechos y ayudas que creó la Ley
• @rtve 'Tuve que dejar de trabajar para cuidar a mi hijo dependiente y ahora no sé cómo haré para vivir' 
• ‏@Maria2Gamez #Dependencia: el recorte más canalla del Gobierno, decenas de miles de dependientes morirán esperando la ayuda
• @Sirereta Un gobierno que recorta en dependencia, permite deshaucios, precariza la educación y la sanidad, va y se declara ''provida''#abortolibre
• @esteveterradas: La dreta mai es va creure l'ajut a les persones amb dependències com a un dret, ara aprofita per arrasar la llei...
•  @PSCBaix:Balmón:"NO són retallades són #contrareformes. En perill drets de les persones"

Gina Pol Borràs

La Renda Mínima d'Inserció: Un dret de la ciutadania

El passat 18 de juny, un centenar de persones es reunien al Parlament de Catalunya amb la voluntat de participar en les jornades RMI: Un dret de ciutadania de responsabilitat pública, organitzades pel Grup Parlamentari Socialista, amb l’objectiu de debatre la Proposició deLlei sobre la RMI, presentada el 24 d’abril de 2012 pel PSC.

L’èxit de la convocatòria, i el fet que moltes persones no es poguessin inscriure per sobrepassar la capacitat d’aforament, mostrava que, malgrat els esforços del Govern de la Generalitat per obviar l’evidència, la reforma de la RMI, liderada per CiU amb el suport del PP, continua, un any després, al centre de les agendes polítiques i socials. 

Presentació de la Jornada de la RMI al Parlament

De fet, molts i moltes de les professionals que varen participar, mostraven la seva preocupació per la manca de transparència amb la que el Govern fa front a les dades. Mentre que tercer sector i administracions locals afirmen que el Govern autonòmic està trigant una mitjana de 10 mesos per donar resposta a les sol·licituds de RMI; el Conseller Cleries afirmava a l’entrevista que li van realitzar el passat 28 de maig a Els Matins de TV3, que el temps màxim d’espera era de 2 mesos. Aquesta realitat paral·lela que el Govern de CiU s’empenya en construir no és innocent. El seu aliat és el temps. Només amb ell podrà justificar la reducció de la dotació pressupostària assignada a la RMI, la qual ha passat de 170.468.717 € al 2011 a 100.000 € l’any 2012.

En aquest context, i sota el marc lògic i legal de l’article 24.3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, el qual afirma que les persones o les famílies que es troben en situación de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna, d’acord amb les condicions que legalment s’estableixen, els i les participants es van organitzar en diferents grups de treball per analitzar amb profunditat i rigor professional els aspectes més rellevants tant de la reforma de CiU, com de la proposta de llei socialista.

Posteriorment, al plenari, va quedar palès que el conjunt d’agents participants a les jornades estan d’acord amb el posicionament del PSC respecte a la necessitat de reformar la RMI.[1] Una reforma que ha de tenir en compte les noves necessitats i realitats socials esdevingudes arrel de la crisi econòmica i financera, que ha impactat al nostre país i al món. Per aconseguir-ho, s’ha de situar en el centre del debat el concepte d’inclusió activa, i s’ha de reconèixer el coneixement i l’experiència dels i les professionals que integren el Sistema Català de Serveis Socials, tant els que treballen a les administracions públiques com els que ho fan al Tercer Sector; uns i altres són conscients de la importància que té l’acompanyament vital, la generació de vincles i la creació de xarxes de suport per la ciutadania en general, i per les persones que estan en perill d’exclusió social en particular. Malauradament, quan CiU, amb el suport del PP, va realitzar la reforma de l’1 d’agost de 2011, no va tenir en compte ni el canvi d’època que estem vivint, ni les noves necessitats ciutadanes, ni l’expertise professional. Segurament, a la seva realitat paral·lela, es deuen tractar de petits detalls sense importància, com el fet de què un ciutadà o ciudadana hagi d’esperar 10 mesos per saber si tindrà accés a un dret, reconegut per l’Estatut de Catalunya, que li permeti viure dignament.

Sònia Guerra López 

---

[1] Com també han fet públic tant laTaula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya com l’ECAS.

Tornar a engrescar-se

Són temps difícils i calen noves formes de fer!

Aquestes obvietats però, adquireixen tot el sentit quan, literalment, assumim la necessitat de noves respostes i la necessitat d’explicar-les.  Cal un nou discurs social que connecti amb la ciutadania, però, sobretot, cal escoltar la ciutadania i que la seva veu participi de la redacció d’aquest nou discurs social. Cal saber el que passa, el que sent, el que respira el territori, quines necessitats i quines mancances, quines diversitats i singularitats el conformen i per això no més hi ha una forma de fer: Ser-hi.

Amb la posada en marxa de la Sectorial de Cohesió Social del PSC, un dels primer compromisos que va adquirir la Eva Granados, la nostra diputada i portaveu de Política Social al Parlament i responsable d’aquesta Àrea a la Comissió Executiva del Partit va ser aquest: Fer Territori.

Eva Granados, durant la visita territorial de l'Alt Penedès i Garraf

Ja hem començat, amb força, amb contundència: Alt Penedès–Garraf,  Baix Penedès–Tarragona o, properament, Girona i Lleida. Aquestes visites han de permetre establir el contacte amb el territori i, recuperar i tornar a dinamitzar aquell espai que realment ens caracteritza. Hem d’empoderar el territori i, que la nostra genti, la que pensa com nosaltres i, la que creu que es poden fer les coses d’una altra manera, ens senti propers i que parlem la mateixa llengua.

Les visites al territori han de permetre un espai de referència i d’intercanvi estable que apropi el partit a les persones i les persones al partit. Conèixer les realitats, connectar amb la ciutadania, però també, donar suport a totes aquelles que, en el seu dia a dia, conviuen amb les necessitats i les dificultats. Aquest coneixement ens ha de permetre millorar, reaccionar i donar respostes, però, sobre tot, aquesta nova forma de fer ens ha de tornar a engrescar!

Victoria Pelegrin Casanova

Primeres passes

Aquest dilluns, 4 de juny, el Plenari de la Sectorial de Polítiques Socials del PSC començarà a caminar amb decisió. Està previst aprovar el Pla de Treball del mandat i articular les accions a desenvolupar a partir d'ara. Hi ha molta feina per endavant, ja que el desmantellament de l'Estat del Benestar avança de forma accelerada, arran de les polítiques destructives de CIU i PP al nostre país. Del del PSC, no ens quedarem amb els braços creuats davant d'aquesta situació, sinó que la nostra actuació serà de denúncia i de propostes de futur. Hi ha alternatives a les polítiques actuals. No en tingueu cap dubte.

Estem posant en marxa totes les eines possibles per actuar políticament de forma conjunta, coordinada i transparent. En el món 2.0, ja teniu diferents perfils a la vostra disposició. Els perfils de Facebook i Twitter són espais de denúncia i de lectures compartides. I en el cas del bloc, volem que sigui un espai de reflexió, de pensament obert i de construcció política. Comptem amb vosaltres perquè així sigui.

Endavant. Pensem en positiu.


Gina Pol Borràs