Perquè volem viure amb dignitat

Catalunya viu una situació d'emergència social i no ens podem quedar paralitzats davant d'aquesta dura realitat. Per aquest motiu, el PSC està impulsant la campanya "Perquè volem viure amb dignitat" on es demana un acord que superi qualsevol ideologia i doni resposta a les necessitats bàsiques de la població.

Parlem de cap infant sense els àpats assegurats. Parlem de cap família sense habitatge. Parlem de cap persona sense un ingrés bàsic.

Al web de socialistes.cat podeu consultar els diferents materials informatius de la campanya, així com les declaracions de Pere Navarro sobre la situació d'emergència social i la necessitat d'arribar ja a un acord.

Quan menys mai és més

“Les entitats socials estan donant, de diferents maneres, noves empentes. Cada vegada tenim menys per fer més coses. Per fer front a la crisi, innovem i recuperem formes d’abans, dels anys 80, com ara el banc del temps, el bescanvi. Tornem als orígens, al voluntariat…”. Transcric aquestes paraules després d’escoltar-les, al vol, fa pocs dies en una emissora de ràdio. Les deia una rellevant representant del tercer sector i escoltar-les em va despertar algunes reflexions.

D’acord amb la meva experiència, he de començar fent miques l’impostat principi de poder fer més amb menys. Les entitats del tercer sector, en disposar de menys recursos, presten menys serveis. La raó és que els serveis especialitzats mai poden ser substituïts ni pel banc del temps ni pel bescanvi. I el voluntariat? Aquest mai no pot ser substitutiu de la tasca dels professionals.

El que cal criticar, més que donar cops a l’esquena a les entitats, és la manca de recursos que està ofegant un sector tant necessari com maltractat per un govern neoliberal que allò que persegueix és, diguem-ho clar, un canvi en el model social. Un  govern “que canvia del dret subjectiu de caràcter universal al dret condicionat a un pressupost”; és a dir, ens venen a dir, “gaudiràs del dret si hi ha pressupost, però quan s’acabi el pressupost es retallarà el dret”. Avui, amb les retallades, la majoria d’entitats  estan totalment ofegades i, amb menys recursos, es veuen abocades a tancar serveis i acomiadar professionals.

Les entitats socials van sorgir per reivindicar drets menystinguts o senzillament ignorats dels col•lectius més vulnerables de la societat. Reivindicar drets i crear serveis, donar resposta a necessitats no cobertes. Aquests sempre han estat complementaris als de la xarxa pública, doncs l’administració sempre ha reconegut que no tenia capacitat per atendre totes les demandes. Així, aquelles necessitats no cobertes se subvencionaven o conveniaven  amb les entitats del tercer sector.

Si no es corregeix el rumb actual, malauradament i com gairebé sempre, els més perjudicats, en el context d’una desigualtat creixent, seguiran sent les persones més febles i més vulnerables de la nostra societat. Cal sumar forces tots plegats per mirar de pal•liar i capgirar aquesta situació, demanant els recursos necessaris per fer front a les necessitats no cobertes i no permetre que es vulneri un dret. Confio sincerament en no haver de tornar al carrer amb velles reivindicacions que ens parlen de drets ja conquerits. Confio sincerament en que ningú no caigui en la temptació de voler descosir l’estat del benestar que tant ens ha costat tenir.

Pilar Diaz

Més articles al seu blog: Pilar Social

Vol el Departament de Benestar encobrir una gestió en polítiques socials que l’incomoda?

Després que el grup socialista registrés ahir un Recurs d'Empara a la presidenta del Parlament per tal de poder rebre els informes realitzats fins ara pel CAPSIF en un termini de 15 dies, la consellera Neus Munté acusa ara a Teresa Crespo, presidenta del CAPSIF, de no estar difonent els Informes.

El cert és que la diputada socialista Eva Granados va reclamar prèviament al Departament de Benestar i Família una copia dels documents del CAPSIF i el Govern va tirar pilotes fora per a no fer-los públics, contestant a la demanda de Granados amb una resposta que no tenia res a veure amb la pregunta formulada.

És creïble l'afirmació que fa ara Munté? Ho és quan tot just farà un mes Teresa Crespo va acusar a Mas de silenciar tots els informes fets pel CAPSIF des del seu naixement?

L'actitud que està demostrant el Departament de Benestar i Família fa pensar més en una estratègia per dificultar l'accés als documents a la resta de forces polítiques i silenciar la greu situació en que es troba Catalunya actualment que no pas en què Crespo tingui interès en amagar la feina que fa a la ciutadania: "Som assessors de presidència i presidència ha de decidir si els nostres documents són públics" -va subratllar la presidenta del CAPSIF durant la seva compareixença a la comissió de Benestar i Família per explicar el treball d'aquest òrgan- " però em sembla estrany que cap dels documents mereixi ser públic" va concloure.

Els informes que ha realitzat fins ara el CAPSIF versen sobre diferents qüestions que afecten directament al benestar de la societat: els mínims recomanables a nivell de pressupostos per 2011 i 2012, l'anàlisi de la llei Omnibús i les retallades de dretes, els canvis normatius, el model sociosanitari, la pobresa, la immigració (amb una proposta de codi ètic) i fins i tot una resposta a una pregunta parlamentaria que mai va ser entregada segons va saber Crespo durant la seva compareixença a la comissió.

Per què s'han silenciat els informes? Els Govern està tenint en compte les seves conclusions? Crespo fins i tot va lamentar que Artur Mas sols hagi assistit a una reunió (la primera) d'aquest òrgan consultiu. Tot això, sumat a la dinàmica general que s'està realitzant des del Departament de respostes que no tenen res a veure amb les preguntes formulades, ens fa pensar que per l'executiu de Mas l'agenda social es troba en segon terme i que les propostes per a la lluita contra la pobresa i l'opinió dels 20 membres especialitzats en assumptes socials que integren el CAPSIF no són les seves prioritats.

Lourdes Pablo

Informació complementària:  Los incómodos informes de Bienestar
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/06/04/catalunya/1370374230_751389.html 

Com donem resposta a les necessitats d'alimentació de les persones amb pocs recursos

Davant la situació de risc d’exclusió social derivada per la manca d’ingressos o pel sobreendeutament, un dels problemes més greus conseqüència de la crisi és la incapacitat de les famílies per cobrir les seves necessitats bàsiques alimentàries. A l’enfrontar el pagament d’una hipoteca, del lloguer o dels subministraments bàsics, les llars catalanes es troben en el dilema de triar entre aquest pagament per mantenir una vivenda o destinar els ingressos als productes alimentaris.

Des dels Ajuntaments socialistes, defensem un model que s’involucri en el benestar de les persones i que doni resposta a les seves necessitats. El conjunt d’actuacions que portem a terme tenen com a eixos bàsics:

■ Salvaguardar la dignitat de la persona
■ Aconseguir la seva inserció al mercat laboral
■ Buscar la corresponsabilitat de la persona que rep l’atenció
■ Promoure la col·laboració de comerços, empreses i altres agents que poden implicar-se en reduir la fam

■ Recuperar la xarxa de solidaritat comunitària
■ Coordinar les entitats i les persones voluntàries

Fins ara, l’aproximació assistencialista d’entitats havia funcionat, fent una feina vital i molt necessària –donant resposta a les persones que passen gana. Però avui hem de donar un pas endavant i configurar un nou criteri, basat en la solidaritat com a motor principal per a combatre la desigualtat.

Per no necessitar bancs d’aliments hem de treballar per a la reactivació econòmica i la consecució d’una renda mínima d’inserció o una renda bàsica de ciutadania. Hem de minimitzar els factors que són causants d’exclusió, com la pèrdua d’ocupació o d’habitatge, i evitar que altres situacions (retallades a la sanitat, manca d’autonomia personal per motius de salut, sobreendeutament...) comportin situacions de marginalitat o desigualtat.

Mentrestant, per respondre a les necessitats aquí i ara, defensem que les polítiques de cobertura alimentària han de prestar-se des dels municipis –que és l’àmbit on realment es coneixen la situació de cada cas i on es pot coordinar millor l’acció de les entitats, de les empreses i de la ciutadania, amb capacitat per treure’n el màxim potencial a aquesta cooperació.

Proposem accions com la instauració de Botigues Solidàries, on a través d’un sistema de punts i amb l’estreta col·laboració entre entitats i Serveis Socials, les persones poden accedir a cistelles d’aliments amb productes bàsics. El sistema de punts els permet triar què incloure al cistell, bescanviant-los en base a les seves necessitats i preferències. 

En aquesta línia, proposem la creació d’una targeta de compra per a supermercats i grans superfícies, on els beneficiaris tinguin acumulada la quantitat de diners que els correspondria –per tal que puguin comprar de manera autònoma. Seria una forma de dignificar aquest servei, de manera que no es crearia un estigma per anar a buscar els productes a entitats sinó que s’assimilaria l’ús d’aquesta mena de targetes com un instrument de redistribució de la riquesa, normalitzant a la vegada la situació dels beneficiaris i trencant dinàmiques negatives d’exclusió social.

Així doncs, reclamem un model que segueixi aquests principis:

■ Justícia social en front a la caritat
■ Drets en front a la discrecionalitat
■ Normalització en front a l’estigmatització
■ Solidaritat en front a l’assistencialisme

Anna Celma Melero

Volem viure amb dignitat

Forces polítiques, institucions i agents socials hem d'assolir un gran compromís contra l'atur i contra la pobresa. La situació actual ens obliga a assolir aquest acord, i no valen excuses. 

Pel PSC, és fonamental articular un pla de xoc contra l'atur, que inclogui plans d'ocupació per a persones aturades sense prestació; mesures adreçades a persones aturades de llarga durada i la derogació de la nefasta Reforma Laboral. 

Així mateix, hi ha 3 línies vermelles que hem d'articular per vèncer la pobresa. Es concreten en:

• Cap persona sense aliments: Solidaritat alimentària i 3 àpats assegurats pels infants.
• Cap família sense llar: lloguer just i suministraments garantits.
• Cap persona sense ingrés: Reforma de la Renda Mínima d'Inserció i impuls de la Renda Garantida Ciutadana.

Des del PSC, donem ple suport a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) sobre la renda garantida ciutadana, que permetrà a les persones en una situació d'extrema pobresa disposar d'un ingrés mínim per garantir les seves necessitats bàsiques. Per això, estem recollint signatures arreu de Catalunya i promoven mocions als plens municipals per aconseguir aquesta fita social, entre d'altres accions. 

En aquest vídeo, pots conèixer amb detall quina és la proposta ciutadana: 

Podeu col·laborar a la xarxa  fent mencions a @pscohesiosocial i utilitzant els hashtags del partit #dretsinocaritat , #viureambdignitat , #vèncerlapobresa , o els corresponents als promotors de la ILP  @ILPRendaGC, #rescatemlespersones, #ILPRGC.

El vostre compromís és clau. 

El Gran Hermano català

La situació de crisi que, des de 2008, viu el país, i gran part d’Europa, ha provocat que molts governs hagin impulsat polítiques d’austeritat a ultrança. D’aquesta manera, i amb l’excusa del context, la dreta europea, espanyola i catalana estan aprofitant per desmantellar serveis, privatitzar drets i promoure polítiques neoliberals.

Però fins aquí cap novetat. Tots i totes som coneixedors del paper de la dreta en la construcció d’Europa i del nostre país. La paradoxa neix quan el mateixos governs que defensen, aposten i implementen les retallades i aboleixen drets de ciutadania, afirmen impulsar “una llei marc de protecció social per preservar la principal estructura d’estat” (Ara, 2/4/13). La paradoxa neix quan el mateix govern que diu haver impulsat un Pacte per combatre la pobresa, retalla en beques menjador, en RMI, en ajuts 0-3, en dependència, en polítiques actives d’ocupació... 

La paradoxa no només neix sinó que creix quan més de 100.000 llars catalanes no tenen cap tipus d’ingrés, i el Govern de CiU situa en el centre de l’agenda política la consulta sobiranista, i com si el president Mas es reencarnés en el Gran Hermano de 1984, decideix esborrar de la Història el pacte realitzat amb el PP, tant a nivell català com espanyol (recordem, a mode de exemple, el suport no necessari que CiU li va donar al PP per aprovar la reforma laboral), i establir una nova i única realitat, l’aliança amb ERC i la defensa del procés sobiranista.

Només ens queda l’esperança. Esperança en què la nostra memòria no ens falli. Només així recordarem la gran farsa en la que es basa aquest Govern, tant quan parla de defensa de l’Estat de Benestar, com quan ho fa del fet nacional.

Sònia Guerra López