La
situació de crisi que, des de 2008, viu el país, i gran part d’Europa, ha
provocat que molts governs hagin impulsat polítiques d’austeritat a ultrança.
D’aquesta manera, i amb l’excusa del context, la dreta europea, espanyola i catalana
estan aprofitant per desmantellar serveis, privatitzar drets i promoure
polítiques neoliberals.
Però
fins aquí cap novetat. Tots i totes som coneixedors del paper de la dreta en la
construcció d’Europa i del nostre país. La paradoxa neix quan el mateixos governs que defensen, aposten i implementen
les retallades i aboleixen drets de ciutadania, afirmen impulsar “una llei marc
de protecció social per preservar la
principal estructura d’estat” (Ara,
2/4/13). La paradoxa neix quan el mateix govern que diu haver impulsat un Pacte per combatre la pobresa, retalla
en beques menjador, en RMI, en ajuts 0-3, en dependència, en polítiques actives
d’ocupació...
La
paradoxa no només neix sinó que creix
quan més de 100.000 llars catalanes no tenen cap tipus d’ingrés, i el Govern de
CiU situa en el centre de l’agenda política la consulta
sobiranista, i com si el president Mas es reencarnés en el Gran Hermano de 1984, decideix esborrar de la Història el
pacte realitzat amb el PP, tant a nivell català com espanyol (recordem, a mode
de exemple, el suport no necessari que CiU li va donar al PP per aprovar la
reforma laboral), i establir una nova i única realitat, l’aliança amb ERC i la
defensa del procés sobiranista.
Només
ens queda l’esperança. Esperança en què la nostra memòria no ens falli. Només
així recordarem la gran farsa en la que es basa aquest Govern, tant quan parla
de defensa de l’Estat de Benestar, com quan ho fa del fet nacional.
Sònia
Guerra López
