dimecres, 12 de juny del 2013

Perquè volem viure amb dignitat


Catalunya viu una situació d'emergència social i no ens podem quedar paralitzats davant d'aquesta dura realitat. Per aquest motiu, el PSC està impulsant la campanya "Perquè volem viure amb dignitat" on es demana un acord que superi qualsevol ideologia i doni resposta a les necessitats bàsiques de la població.

Parlem de cap infant sense els àpats assegurats. Parlem de cap família sense habitatge. Parlem de cap persona sense un ingrés bàsic.

Al web de socialistes.cat podeu consultar els diferents materials informatius de la campanya, així com les declaracions de Pere Navarro sobre la situació d'emergència social i la necessitat d'arribar ja a un acord.



divendres, 7 de juny del 2013

Quan menys mai és més

“Les entitats socials estan donant, de diferents maneres, noves empentes. Cada vegada tenim menys per fer més coses. Per fer front a la crisi, innovem i recuperem formes d’abans, dels anys 80, com ara el banc del temps, el bescanvi. Tornem als orígens, al voluntariat…”. Transcric aquestes paraules després d’escoltar-les, al vol, fa pocs dies en una emissora de ràdio. Les deia una rellevant representant del tercer sector i escoltar-les em va despertar algunes reflexions.
D’acord amb la meva experiència, he de començar fent miques l’impostat principi de poder fer més amb menys. Les entitats del tercer sector, en disposar de menys recursos, presten menys serveis. La raó és que els serveis especialitzats mai poden ser substituïts ni pel banc del temps ni pel bescanvi. I el voluntariat? Aquest mai no pot ser substitutiu de la tasca dels professionals.
El que cal criticar, més que donar cops a l’esquena a les entitats, és la manca de recursos que està ofegant un sector tant necessari com maltractat per un govern neoliberal que allò que persegueix és, diguem-ho clar, un canvi en el model social. Un  govern “que canvia del dret subjectiu de caràcter universal al dret condicionat a un pressupost”; és a dir, ens venen a dir, “gaudiràs del dret si hi ha pressupost, però quan s’acabi el pressupost es retallarà el dret”. Avui, amb les retallades, la majoria d’entitats  estan totalment ofegades i, amb menys recursos, es veuen abocades a tancar serveis i acomiadar professionals.

Les entitats socials van sorgir per reivindicar drets menystinguts o senzillament ignorats dels col•lectius més vulnerables de la societat. Reivindicar drets i crear serveis, donar resposta a necessitats no cobertes. Aquests sempre han estat complementaris als de la xarxa pública, doncs l’administració sempre ha reconegut que no tenia capacitat per atendre totes les demandes. Així, aquelles necessitats no cobertes se subvencionaven o conveniaven  amb les entitats del tercer sector.
Si no es corregeix el rumb actual, malauradament i com gairebé sempre, els més perjudicats, en el context d’una desigualtat creixent, seguiran sent les persones més febles i més vulnerables de la nostra societat. Cal sumar forces tots plegats per mirar de pal•liar i capgirar aquesta situació, demanant els recursos necessaris per fer front a les necessitats no cobertes i no permetre que es vulneri un dret. Confio sincerament en no haver de tornar al carrer amb velles reivindicacions que ens parlen de drets ja conquerits. Confio sincerament en que ningú no caigui en la temptació de voler descosir l’estat del benestar que tant ens ha costat tenir.

Pilar Diaz

Més articles al seu blog: Pilar Social

dimecres, 5 de juny del 2013

Vol el Departament de Benestar encobrir una gestió en polítiques socials que l’incomoda?

Després que el grup socialista registrés ahir un Recurs d'Empara a la presidenta del Parlament per tal de poder rebre els informes realitzats fins ara pel CAPSIF en un termini de 15 dies, la consellera Neus Munté acusa ara a Teresa Crespo, presidenta del CAPSIF, de no estar difonent els Informes.

El cert és que la diputada socialista Eva Granados va reclamar prèviament al Departament de Benestar i Família una copia dels documents del CAPSIF i el Govern va tirar pilotes fora per a no fer-los públics, contestant a la demanda de Granados amb una resposta que no tenia res a veure amb la pregunta formulada.

És creïble l'afirmació que fa ara Munté? Ho és quan tot just farà un mes Teresa Crespo va acusar a Mas de silenciar tots els informes fets pel CAPSIF des del seu naixement?


L'actitud que està demostrant el Departament de Benestar i Família fa pensar més en una estratègia per dificultar l'accés als documents a la resta de forces polítiques i silenciar la greu situació en que es troba Catalunya actualment que no pas en què Crespo tingui interès en amagar la feina que fa a la ciutadania: "Som assessors de presidència i presidència ha de decidir si els nostres documents són públics" -va subratllar la presidenta del CAPSIF durant la seva compareixença a la comissió de Benestar i Família per explicar el treball d'aquest òrgan- " però em sembla estrany que cap dels documents mereixi ser públic" va concloure.

Els informes que ha realitzat fins ara el CAPSIF versen sobre diferents qüestions que afecten directament al benestar de la societat: els mínims recomanables a nivell de pressupostos per 2011 i 2012, l'anàlisi de la llei Omnibús i les retallades de dretes, els canvis normatius, el model sociosanitari, la pobresa, la immigració (amb una proposta de codi ètic) i fins i tot una resposta a una pregunta parlamentaria que mai va ser entregada segons va saber Crespo durant la seva compareixença a la comissió.

Per què s'han silenciat els informes? Els Govern està tenint en compte les seves conclusions? Crespo fins i tot va lamentar que Artur Mas sols hagi assistit a una reunió (la primera) d'aquest òrgan consultiu. Tot això, sumat a la dinàmica general que s'està realitzant des del Departament de respostes que no tenen res a veure amb les preguntes formulades, ens fa pensar que per l'executiu de Mas l'agenda social es troba en segon terme i que les propostes per a la lluita contra la pobresa i l'opinió dels 20 membres especialitzats en assumptes socials que integren el CAPSIF no són les seves prioritats.

Lourdes Pablo