Tancat per Defunció

En coherència amb la seva ideologia i  el seu model de societat, el Govern del PP, de forma ràpida i contundent, ha retallat tot el que comporta una millora efectiva en la qualitat de vida de la ciutadania en general, i en particular dels serveis públics dedicats a Educació, Salut i Serveis Socials. Aquest retrocés és ben palès amb l’aplicació de la denominada col·loquialment “Llei de la Dependència”, probablement la Llei més important en l’àmbit de l’atenció a les persones des de fa vint anys. Una Llei que pretenia equiparar-nos en matèria de Serveis Socials amb els països més desenvolupats del nostre entorn (França, Alemanya, etc.). Es volia entrar a “l’Europa Social”. Però un model social ranci, i l’excusa fàcil de la crisi econòmica, faran que retrocedim quasi a “l’Espanya de Franco”.

Recordem les principals virtuts d’aquesta Llei 39/2006:

• Reconeixement de la categoria legal de “persona amb dependència”, i per tant, subjecte de drets.
• Accés universal a les prestacions i serveis, que seran proposats de forma personalitzada per una treballadora social.
• Reconeixement de la figura de “cuidadora familiar” (compensació econòmica, alta a la Seguretat Social).
• Adaptació a la xarxa de serveis i prestacions de les diferents CC.AA.
• Visualització dels serveis d’atenció a les persones com una font de creació de llocs d’ocupació i com una “industria de futur” (rehabilitació de llars, domòtica, serveis d’ajuda a domicili, auxiliars i altres a residències, etc).

I també el principal defecte, sens dubte, la manca de finançament suficient per fer front al pagament de serveis i prestacions que s’han atorgat a quasi 1.000.000 de persones.

Amb les darreres modificacions, el Govern del PP ha aconseguit:

• Retallar escandalosament el finançament per atorgar prestacions o serveis. A Catalunya, el Govern de CiU calcula que hi arribaran 76 milions d’euros menys aquest any que en el 2011, és a dir un 30% menys.
• Allargar el termini de resposta, fent que a la pràctica moltes de les persones sol·licitants  donada la seva avançada edat (més de 80 anys) no vegin reconeguts els seus drets en vida.
• Retallada efectiva dels serveis i prestacions, donat que amb menys finançament i amb l’augment del copagament, menys capacitat de la treballadora social per fer una prescripció mínimament correcta.
• Retallada dels drets de la “cuidadora”: menys compensació econòmica (un 15% menys) i pèrdua de la cotització a la Seguretat Social.
• Retallada als sistemes de compatibilitat establerts per les CC.AA. (recentralització del model)
• Eliminació de l’impuls a les empreses de serveis socials (retallada de finançament, augment dels costos per efecte de la pujada de l’IVA), i per tant, frenada i fins i tot retrocés en la creació d’ocupació.

Per tant, i com a conclusió el Govern del Sr. Rajoy aconseguirà en menys d’un any,  desmuntar un sistema de protecció esperat des de fa més de vint anys. La gent gran, la gent amb discapacitat i malaltia mental, i les seves famílies, veuran retallats de soca-rel els avanços aconseguits en drets, prestacions i serveis. Menció especial mereixen les “cuidadores familiars”, unes 435.000 a tot l’Estat, i les empreses de l’àmbit social (algunes amb fortes inversions realitzades) i que es veuran abocades a fer acomiadament massius i possiblement a tancar.

Convé dir també, que els Governs Autònoms tenen una part important de responsabilitat en aquest retrocés. Paga la pena dir que la mateixa Llei de Dependència preveu que les CC.AA, poden aportar fons complementaris, i a Catalunya, aquests fons, en funció del model de Serveis Socials de CiU, han anat disminuint progressivament. Per tant, aquesta involució no podria ser efectiva a Catalunya sense la col·laboració del Govern de CiU. No només s’ha de protestar i amenaçar en portar al Govern del PP al Constitucional, cal també demostrar que la prioritat són “les persones febles”, i les dades del Govern de la Generalitat no ho demostren.

Més enllà de les xifres del Pressupost, la realitat ens diu que si comparem les mitjanes mensuals de persones que van rebre prestacions al 2010 amb les que les han rebut al 2012, comprovarem que n’entren un 30% menys, i per tant, la llista d’espera augmentaria fins arribar a les 100.000 persones a finals d’aquest any, si no s’hagués posposat l’entrada en el Sistema de les persones amb dependència lleu. Si ha aquest tema, afegim que aquest col·lectiu es veurà seriosament afectat per la pujada del preu dels medicaments (a Catalunya, doble), la pujada del preu dels serveis (efecte IVA), les retallades en els serveis de Salut i la reducció de finançament a les entitats i als ens locals que presten serveis, doncs tenim un panorama certament desolador i que portaran a penjar en les oficines del departament de Benestar i Família el cartell de “Tancat per defunció”.  

Jordi Tudela i Fernández