El passat 18 de juny, un centenar de persones es
reunien al Parlament de Catalunya amb la voluntat de participar en les jornades
RMI: Un dret de ciutadania de
responsabilitat pública, organitzades pel Grup Parlamentari Socialista, amb
l’objectiu de debatre la Proposició deLlei sobre la RMI, presentada el 24 d’abril de 2012 pel PSC.
L’èxit de la convocatòria, i el fet que moltes
persones no es poguessin inscriure per sobrepassar la capacitat d’aforament,
mostrava que, malgrat els esforços del Govern de la Generalitat per obviar
l’evidència, la reforma de la RMI, liderada per CiU amb el suport del PP, continua,
un any després, al centre de les agendes polítiques i socials.
 |
| Presentació de la Jornada de la RMI al Parlament |
De fet, molts i
moltes de les professionals que varen participar, mostraven la seva preocupació
per la manca de transparència amb la que el Govern fa front a les dades. Mentre
que tercer sector i administracions locals afirmen que el Govern autonòmic està
trigant una mitjana de 10 mesos per donar resposta a les sol·licituds de RMI; el
Conseller Cleries afirmava a l’entrevista que li van realitzar el passat 28 de
maig a Els Matins de TV3, que el
temps màxim d’espera era de 2 mesos. Aquesta realitat paral·lela que el Govern
de CiU s’empenya en construir no és innocent. El seu aliat és el temps. Només
amb ell podrà justificar la reducció de la dotació pressupostària assignada a
la RMI, la qual ha passat de 170.468.717 € al 2011 a 100.000 € l’any 2012.
En aquest context, i sota el marc lògic i legal de
l’article 24.3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, el qual afirma que les persones o les famílies que es troben en
situación de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania
que els asseguri els mínims d’una vida digna, d’acord amb les condicions que
legalment s’estableixen, els i les participants es van organitzar en
diferents grups de treball per analitzar amb profunditat i rigor professional els
aspectes més rellevants tant de la reforma de CiU, com de la proposta de llei
socialista.
Posteriorment, al plenari, va quedar palès que el
conjunt d’agents participants a les jornades estan d’acord amb el posicionament
del PSC respecte a la necessitat de reformar la RMI.[1] Una
reforma que ha de tenir en compte les noves necessitats i realitats socials
esdevingudes arrel de la crisi econòmica i financera, que ha impactat al nostre
país i al món. Per aconseguir-ho, s’ha de situar en el centre del debat el
concepte d’inclusió activa, i s’ha de reconèixer el coneixement i l’experiència
dels i les professionals que integren el Sistema Català de Serveis Socials,
tant els que treballen a les administracions públiques com els que ho fan al
Tercer Sector; uns i altres són conscients de la importància que té
l’acompanyament vital, la generació de vincles i la creació de xarxes de suport
per la ciutadania en general, i per les persones que estan en perill d’exclusió
social en particular. Malauradament, quan CiU, amb el suport del PP, va
realitzar la reforma de l’1 d’agost de 2011, no va tenir en compte ni el canvi
d’època que estem vivint, ni les noves necessitats ciutadanes, ni l’expertise professional. Segurament, a la
seva realitat paral·lela, es deuen tractar de petits detalls sense importància,
com el fet de què un ciutadà o ciudadana hagi d’esperar 10 mesos per saber si
tindrà accés a un dret, reconegut per l’Estatut de Catalunya, que li permeti
viure dignament.
Sònia Guerra López
[1] Com també han fet públic
tant laTaula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya com l’ECAS.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada